sábado, 21 de enero de 2017

Eduard Boada nuevo disco "Pagina en Blanc"

Vaig néixer el dia 8 de febrer de 1980 a Barcelona, a les 00:20 de la matinada, però vaig passar la infància a Maçanet de la Selva. Als sis anys ens vam traslladar a Santa Coloma de Farners, i és on visc a dia d'avui. A casa hi havia una televisió en blanc i negre que no s'engegava gaire i una radio que tot el dia funcionava, la meva mare va ser qui em va encomanar l'amor per la música i amb ella vaig cantar les primeres cançons. Als 10 anys vaig començar a estudiar guitarra, i uns anys més tard vaig escriure la meva primera cançó. La primera vegada que vaig trepitjar un escenari va ser als setze anys, amb un grup de versions i un parell d’anys més tard vaig formar Frenètic. Frenètic, durant més de 10 anys m’ha ensenyat que a la vida tot té un procés i que l’esforç i les ganes sempre acaben donant fruits. Vam editar dos discos, vam guanyar alguns premis i vam tenir la gran sort de que algunes de les nostres cançons van sonar a les emissores de radio i televisió del país. M’agrada escoltar Antonio Vega, Los Suaves i Sopa de Cabra entre molts altres. D’ells valoro l’enorme capacitat d’explicar històries, la màgia de transmetre amb la paraula i la cançó, i la sensació de nostàlgia, que sempre ha estat el meu nord a l’hora d’escriure. Intento vestir les cançons amb poca roba, cuidar cada paraula i llençar un missatge íntim i personal amb cadascuna de les cançons. Aquest projecte que encara he d'iniciar ja m'ha permès formar part dues vegades del recull de poemes musicats "Terra i Cultura" impulsat pel Celler Vall-Llach amb la musicació dels poemes "Dins la nit, els meus anys" de Carles Riba i “Cançó de la rosa de paper” de Vicent Andrés Estellés


 I was born on February 8, 1980 in Barcelona, ​​at 0:20 am, but I spent childhood in Massanet de la Selva. For six years we moved to Santa Coloma, which is where I live today. At home there was a black and white television and radio does not turn much you work all day, my mother was the one who entrusted I love music and I sang her first song. 10 years ago I began to study guitar, and a few years later I wrote my first song. The first time I stepped on stage was at sixteen with a cover band and a couple of years later I formed Frantic. Frantic for more than 10 years has taught me that everything in life is a process and that the effort and the desire to always end up paying off. We released two albums, we won some awards and we had great lucky that some of our songs sound radio and television stations in the country. I like listening to Antonio Vega, The Soft Goat Soup and many others. From them I appreciate the enormous ability to tell stories, convey the magic word and song, and the feeling of nostalgia that has always been my north at the time of writing. I try to dress scantily clad songs, take care of each word and throw an intimate and personal message to each of the songs. This project started because I still have twice allowed me to be part of the collection of poems set to music "Land and Culture" promoted by Celler Vall-Llach musicació poems "In the evening, my years" by Carles Riba and "song of the rose paper" Vicent Andrés Estellés.