Richard William Wright (Londres, 28 de juliol de 1943-Ibídem, 15 de setembre de 2008), més conegut com Rick Wright, va ser un músic britànic, teclista, cofundador i vocalista del grup de rock progressiu Pink Floyd, qui a més va compondre diversos de seus temes. Richard William Wright es va incorporar a el grup Sigma 6 el 1964, una de les versions prèvies del que acabaria cridant-Pink Floyd, amb Syd Barrett, Roger Waters, Nick Mason i Bob Klose. Wright va fer contribucions essencials a el so de la banda. El seu estil, definit com peculiar i molt més enfocat en les textures que altres contemporanis de la seva època, és una de les marques distintives de l'estil de Pink Floyd. Temes com "Echoes", "The Great Gig in The Sky", "Us and Them" i "Shine on You Crazy Diamond", són excel·lents exemples de la manera de tocar de Wright. El 1978, Richard William Wright va gravar i va llançar el seu primer disc solista anomenat Wet Dream, disc que, posteriorment, va considerar simple i amb lletres no molt sòlides, però que li agradava. En aquell disc va treballar al costat de Snowy White com a guitarrista, ex Thin Lizzy i membre de suport de Pink Floyd, actualment guitarrista de Roger Waters. Durant l'enregistrament de The Wall, Wright va ser expulsat de el grup pel baixista i principal compositor Roger Waters. Les raons d'això no es van difondre en el seu moment però més tard es va saber que Waters estava descontent amb les aportacions de Wright i també per haver-se negat, en un principi, a interrompre les seves vacances a favor d'avançar la publicació del disc. Durant el temps que va estar fora de Pink Floyd es va radicar a Grècia. El 1984, es va unir a Dave Harris, ex 10cc per treballar en un projecte que deixava com a protagonista a una màquina d'última tecnologia utilitzada per compondre música. Aquesta agrupació es va cridar Zee i van llançar un disc anomenat Identity el qual té un so molt allunyat de què manejava anteriorment Wright costat de Pink Floyd. Wright va considerar aquest disc un "error experimental", sentint-se avergonyit pel resultat final. Poc després, David Gilmour va prendre el lideratge de Pink Floyd i Waters va iniciar un plet legal contra Gilmour i Nick Mason pel nom de la banda. El judici finalment va ser guanyat per aquests, obtenint els drets sobre el nom "Pink Floyd", alhora que Roger Waters va guanyar part dels drets de l'marxandatge de la banda (inclòs el porc volador habitual en els espectacles de el grup), els drets de les cançons que va compondre per a The Wall (la gran majoria) i The Final Cut. Més tard, el 1987, Pink Floyd va editar l'àlbum A Momentary Lapse of Reason, ja sense Roger Waters, per al qual havien cridat novament a Wright per participar en el disc, encara com a convidat per raons legals. Posteriorment es va unir també a la gira que va seguir a l'àlbum, amb motiu de la qual es va publicar el disc doble Delicate Sound of Thunder en 1988, en el qual Wright va aparèixer de nou reintegrat oficialment com a membre de el grup. Per al següent àlbum, The Division Bell (1994), Wright co-va escriure 5 cançons, entre elles el tema "Wearing the Inside Out", compost per ell i coescrit al costat d'Anthony Moore. Així, l'únic disc de Pink Floyd en el qual Rick Wright no apareix és The Final Cut, obra que amb motiu de la disputa legal li pertany del tot a Roger Waters. Wet Dream és el primer àlbum en solitari de l'teclista i ocasional vocalista de Pink Floyd, Richard Wright. Va ser editat el 1978, produït pel propi Wright, també autor de la totalitat de les cançons de l'àlbum, una d'elles juntament amb la seva exdona, Juliette Gale, vocalista d'una de les formacions embrionàries del que acabaria sent Pink Floyd. La portada d'l'àlbum és obra d'Hipgnosis, col·lectiu que ja havia treballat en nombroses ocasions amb Pink Floyd. Richard William Wright (Londres, 28 juillet 1943 - Ibid., 15 septembre 2008), mieux connu sous le nom de Rick Wright, était un musicien britannique, claviériste, co-fondateur et chanteur du groupe de rock progressif Pink Floyd, qui compose également plusieurs de ses sujets. Richard William Wright a rejoint le groupe Sigma 6 en 1964, l'une des premières versions de ce qui allait devenir Pink Floyd, avec Syd Barrett, Roger Waters, Nick Mason et Bob Klose. Wright a apporté des contributions essentielles au son du groupe. Son style, défini comme particulier et beaucoup plus axé sur les textures que les autres contemporains de son époque, est l'une des marques distinctives du style de Pink Floyd. Des morceaux comme "Echoes", "The Great Gig in The Sky", "Us and Them" et "Shine on You Crazy Diamond", sont d'excellents exemples du style de jeu de Wright. En 1978, Richard William Wright enregistre et sort son premier album solo intitulé Wet Dream, qu'il trouvera plus tard simple et avec des paroles peu fortes, mais qu'il apprécie. Sur cet album, il a travaillé aux côtés de Snowy White en tant que guitariste, ancien Thin Lizzy et membre de soutien de Pink Floyd, actuellement guitariste de Roger Waters. Lors de l'enregistrement de The Wall, Wright a été expulsé du groupe par le bassiste et auteur-compositeur principal Roger Waters. Les raisons de cela n'ont pas été divulguées à l'époque mais on a appris plus tard que Waters n'était pas satisfait des contributions de Wright et aussi pour avoir initialement refusé d'écourter ses vacances en faveur de la publication du disque. Pendant le temps où il était loin de Pink Floyd, il s'est installé en Grèce. En 1984, il s'est associé à Dave Harris, ex 10cc, pour travailler sur un projet mettant en vedette une machine à la pointe de la technologie utilisée pour composer de la musique. Ce groupe s'appelait Zee et ils ont sorti un disque appelé Identity qui a un son très éloigné de ce que Wright gérait auparavant avec Pink Floyd. Wright considérait ce record comme une "erreur expérimentale", se sentant gêné par le résultat final. Peu de temps après, David Gilmour a pris la relève en tant que leader de Pink Floyd et Waters a entamé une action en justice contre Gilmour et Nick Mason au sujet du nom du groupe. Le procès a finalement été remporté par eux, obtenant les droits sur le nom "Pink Floyd", tandis que Roger Waters a remporté certains des droits sur la marchandise du groupe (y compris le cochon volant qui était courant lors des spectacles du groupe), les droits sur les chansons il a composé pour The Wall (la grande majorité) et The Final Cut. Plus tard, en 1987, Pink Floyd sort l'album A Momentary Lapse of Reason, déjà sans Roger Waters, pour lequel ils avaient de nouveau appelé Wright pour participer au disque, toujours en tant qu'invité pour des raisons légales. Plus tard, il a également rejoint la tournée qui a suivi l'album, à l'occasion de laquelle le double album Delicate Sound of Thunder est sorti en 1988, dans lequel Wright est apparu à nouveau officiellement réintégré en tant que membre du groupe. Pour l'album suivant, The Division Bell (1994), Wright a co-écrit 5 chansons, dont le thème "Wearing the Inside Out", composé par lui et co-écrit avec Anthony Moore. Ainsi, le seul album de Pink Floyd sur lequel Rick Wright n'apparaît pas est The Final Cut, une œuvre qui, en raison du différend juridique, appartient entièrement à Roger Waters. Wet Dream est le premier album solo du claviériste et chanteur occasionnel de Pink Floyd, Richard Wright. Il a été publié en 1978, produit par Wright lui-même, également auteur de toutes les chansons de l'album, dont l'une avec son ex-femme, Juliette Gale, chanteuse d'une des formations embryonnaires de ce qui allait devenir Pink Floyd. La pochette de l'album est l'œuvre d'Hipgnosis, un collectif qui avait déjà travaillé à de nombreuses reprises avec Pink Floyd.
domingo, 16 de octubre de 2022
Richard Wright - Wet Dream (1978)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)


No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.