Muere Pau Riba a los 73 años

 

 https://ydray.com/get/l/Ms16465627454871/opjtPLVThA7

                                        

 Pau Riba i Romeva (Palma, 7 d'agost de 1948 - 6 de març de 2022) és un artista i escriptor espanyol en llengua catalana, reconegut principalment per la seva trajectòria musical. Va néixer en una família burgesa catalana —és net del diputat i fundador de Unió Democràtica de Catalunya, Pau Romeva, del poeta i humanista Carles Riba i de la poetessa Clementina Arderiu—, en un ambient purità, cristià, culte i catalanista. La seva obra, emmarcada en el moviment de la contracultura, té un marcat caràcter iconoclasta i transgressor. Té cinc fills. En 1967 demana que se li admeti en el grup Els Setze Jutges, però no li accepten per falta de coincidència estètic-musical amb els líders del grup, perquè estava més pròxim a Bob Dylan que a Jacques Brel o Georges Brassens. Com a resposta funda amb un grup d'amics el Grup de Folk, amb un nombre de membres variable, defensors d'una cançó més popular i combativa. En aquest mateix any edita el seu primer senzill: Taxista. El concert que va donar el Grup de Folk al Parc de la Ciutadella al maig de 1968 es va convertir en la referència d'un moviment emergent que tractava de canviar els costums sexuals i culturals de la societat catalana i, posteriorment, de l'espanyola en conjunt. Noia de porcellana, d'aquest mateix any, va marcar l'inici del camí de l'obra de referència: Diòptria, doble àlbum en dos lliuraments dels anys 1969 i 1970, amb ressonàncies de la revolució hippie. El disc és una crítica feroç a l'esperit petit burgès i a la família cristià progressista que veien com a cèl·lula bàsica de la societat. Els lectors de la revista Enderrock ho van triar com a millor disc de la discografia catalana en el número 100 d'aquesta. En 1971 es va mudar a Formentera, on viuria en una cova, i en aquesta època van néixer els seus dos primers fills: Pau i Caïm. A l'estiu de 1975 va participar en el primer Canet Rock, on interpreta Licors i gairebé es va despullar en una actuació registrada en la pel·lícula del mateix nom dirigida per Francesc Bellmunt. Durant la dècada de 1980 va col·laborar en els suplements dominicals dels diaris La Vanguardia i El Periódico de Catalunya, i va participar en diverses pel·lícules. A mitjan aquesta dècada va proposar l'estètica trans i llança un manifest en favor de la transcançó (la transcanción) i en contra del "tancament cultural i la normalització lingüística". En 1986 va publicar la novel·la Ena. En 1992 va participar com a coguionista, director i presentador del programa Trif tong, de TV3. Va participar en el disseny del Dia de Catalunya de l'Exposició Universal de Sevilla. Aquest mateix any presenta l'espectacle Ribaibal on, amb el seu fill Pau, recupera les seves primeres cançons i edita noves. Va realitzar una catifa floral de més de 200 metres quadrats en el Moll de l'Assot de Barcelona per a rebre a la flama olímpica. L'editorial La Magrana va editar una biografia seva. En 1995 el seu fill Caïm es va incorporar a l'espectacle Ribaibal. En 1997 l'editorial Proa edita Lletrarada, un llibre que reuneix les lletres de totes les seves cançons, algunes d'elles inèdites. En 1998 publica A el·lolàlia, conjunt de curiositats lingüístiques. En 2001 va destrossar en Felanich —amb el consentiment de l'autor— un mural de Miquel Barceló per a impedir que passés a mans municipals. El llibre-CD Jisàs de Netzerit o capítol zero de la guerra dels galàxies es va presentar en el "Espai de Música i Dansa de Catalunya". Va col·laborar amb Albert Pla en el disc Anem al Llit?. En 2006 va protagonitzar la pel·lícula autobiogràfica Deixa'm a Pau, dirigida per Manel Mayol. El 7 de desembre de 2021 va anunciar que patia càncer de pàncrees. 

Pau Riba i Romeva (Palma de Mallorca, 7 de agosto de 1948 - 6 de marzo de 2022) es un artista y escritor español en lengua catalana, reconocido principalmente por su trayectoria musical. Nació en una familia burguesa catalana —es nieto del diputado y fundador de Unió Democràtica de Catalunya, Pau Romeva, del poeta y humanista Carles Riba y de la poetisa Clementina Arderiu—, en un ambiente puritano, cristiano, culto y catalanista. Su obra, enmarcada en el movimiento de la contracultura, tiene un marcado carácter iconoclasta y transgresor. Tiene cinco hijos. En 1967 pide que se le admita en el grupo Els Setze Jutges, pero no le aceptan por falta de coincidencia estético-musical con los líderes del grupo, pues estaba más próximo a Bob Dylan que a Jacques Brel o Georges Brassens. Como respuesta funda con un grupo de amigos el Grup de Folk, con un número de miembros variable, defensores de una canción más popular y combativa. En este mismo año edita su primer sencillo: Taxista. El concierto que dio el Grup de Folk en el Parque de la Ciudadela en mayo de 1968 se convirtió en la referencia de un movimiento emergente que trataba de cambiar las costumbres sexuales y culturales de la sociedad catalana y, posteriormente, de la española en conjunto. Noia de porcelana, de ese mismo año, marcó el inicio del camino de la obra de referencia: Diòptria, doble álbum en dos entregas de los años 1969 y 1970, con resonancias de la revolución hippie. El disco es una crítica feroz al espíritu pequeño burgués y a la familia cristiano progresista que veían como célula básica de la sociedad. Los lectores de la revista Enderrock lo eligieron como mejor disco de la discografía catalana en el número 100 de la misma. En 1971 se mudó a Formentera, donde viviría en una cueva, y en esa época nacieron sus dos primeros hijos: Pau y Caïm. En verano de 1975 participó en el primer Canet Rock, donde interpreta Licors y casi se desnudó en una actuación registrada en la película del mismo nombre dirigida por Francesc Bellmunt. Durante la década de 1980 colaboró en los suplementos dominicales de los diarios La Vanguardia y El Periódico de Catalunya, y participó en varias películas. A mediados de esta década propuso la estética trans y lanza un manifiesto en favor de la transcançó (la transcanción) y en contra del "cierre cultural y la normalización lingüística". En 1986 publicó la novela Ena. En 1992 participó como coguionista, director y presentador del programa Trif tong, de TV3. Participó en el diseño del Dia de Catalunya de la Exposición Universal de Sevilla. Ese mismo año presenta el espectáculo Ribaibal donde, con su hijo Pau, recupera sus primeras canciones y edita nuevas. Realizó una alfombra floral de más de 200 metros cuadrados en el Moll de la Fusta de Barcelona para recibir a la llama olímpica. La editorial La Magrana editó una biografía suya. En 1995 su hijo Caïm se incorporó al espectáculo Ribaibal. En 1997 la editorial Proa edita Lletrarada, un libro que reúne las letras de todas sus canciones, algunas de ellas inéditas. En 1998 publica Al·lolàlia, conjunto de curiosidades lingüísticas. En 2001 destrozó en Felanich —con el consentimiento del autor— un mural de Miquel Barceló para impedir que pasase a manos municipales. El libro-CD Jisàs de Netzerit o capítol zero de la guerra de les galàxies se presentó en el "Espai de Música i Dansa de Catalunya". Colaboró con Albert Pla en el disco Anem al Llit?. En 2006 protagonizó la película autobiográfica Deixa'm en Pau, dirigida por Manel Mayol. El 7 de diciembre de 2021 anunció que padecía cáncer de páncreas.